La música pop

La música pop s'origina a la dècada dels 60 amb la finalitat d'arribar a una gran quantitat de públic i ser comercialitzada. No té un estil definit, però la caracteritza una melodia simple i fàcil de recordar i una temàtica principalment amorosa.

Vacances d'estiu

Data estelar vint-i-cinc d'agost del dos mil nou.

Aquests dies de festes no he vist molt, vaig vore una estona l'entrà amb els meus tios, allí vaig vore a César, Isai i Fran. César i Fran com sempre estaven barallant-se per "tonteries", també vaig vore a Clara, Miriam, Anabel, Lydia i Ana Mª desfilant, i Miriam i Anabel tenien una cara de vergonya que era per ha vore-les.

Després ens vam anar tots a sopar a un restaurant , ens ho vam passar molt bè i després cadascú a la seua casa.

Club de tir amb Arcxixona

El club de tir amb arc arcxixona com diu el seu nom es un club de tir a l'arc, que es troba a Xixona.

Els components del club són de moment poques persones, al club hi han unes quinze persones. En el club hi ha una part de caça i també una part de tir a diana.

Tant sols un any de vida del club em conseguit moltes victòries, sobretot destacant a dos dels seus components: Marc Picó i Noel Parrilla.

Esperem que vos interesse el tir amb arc, farem alguna exhibició al camp de fútbol de Xixona. Vos ho diré quan falte poc per ha l'exhibició.

Vacances d'estiu

Data estelar vint-i-u d'agost del dos mil nou.

Aquests quatre dies he estat ajudant a mon pare i al meu germà en la seua casa, jo era el peó (el súbdit) de mon pare. Vam fer lavabo amb les manises i el plat de dutxa.

De major no pense ser obrer perqué és molt dur, tens que matinar molt, fer molta força perqué els sacs de ciment pesen molt etc... No podia ni en la meua ànima.

També vam fer uns taulells per al marcatge d'un sender, les vam tallar, les vam marcar, les vam posar en gasoil per a que quan les posem a l'aire lliure duren més temps.

Vacances d'estiu

Data estelar dèsset d'agost del dos mil nou.

Aquesta semana he estat al mas, no he fet moltes coses, he estat a la piscina amb la meua cosina.

He practicat el tir amb l'arc amb mon pare que venia a practicar en mi, a part he fet exercicis de musculatura i resistència. També mon tio va vindre ha dinar i va practicar amb nosaltres.

Continuava amb el llibre del Hòbbit.

Vacances d'estiu

Data estelar deu d'agost de dos mil nou.

Aquest cap de semana l'he passat al mas dels meus iaios en companyia de la meua cosina. Feia molta calor per tant vam passar tot el cap de semana a la piscina. Per la vesprada quan s'amagava el sol aprofitàvem locació per fer un poc d'exercici pels voltants com per exemple fer footing.

Continue llegint el llibre del Hòbbit. Aquest llibre al ser el primer de la série del Senyor dels Anells i no han fet la película no se perqué, ja que el llibre esta molt interessant però l'estrenaran pròximament així que jo aniré ha vore-la.

Vacances d'estiu

Data estelar set d'agost del dosmil nou.

He practicat en les activitats que organitza el C.E.X. (Centre Excursionista de Xixona) al Barranc de la Font. Les activitats eren les següents: classe de nucs d'espeleologia i montanya, jocs d'orientació amb brúixola, rapel i tirolina.
Com l'organitzador era mon pare el vaig ajudar a preparar les activitats, després a realitzar-les amb els xiquets que van participar en les activitats.

Continue llegint el llibre del Hòbbit, esta cada volta més interessant.

Vacances d'estiu

Data estelar quatre d'agost del dos mil nou.

Aquestes semanes o he fet res soles que estar en casa fent el gos, però he fet exercicis de flexibilitat i força per poder escalar amb més facilitat i això és el que he fet.

Continue llegint un altre llibre aquesta vegada El Hòbbit de J.R.R. Tolkien és el primer llibre de la série del Senyor dels Anells.

Vacances d'estiu

Data estelar vint-i-huit de juliol de dos mil nou.

Aquestes dos semanes he acabat el tercer llibre i vaig a començar l'últim, per fi!!!

La competició de tir a l'arc va ser meravellosa ja que per supost vaig quedar el primer.

També he anat a escalar a molts llocs i casi tots els dies. He estat al meu mas amb la meua cosina i també, vaig convidar a Isai, els tres ens ho vam passar molt també jugant a les playstations, a les cartes i a la piscina.

Us contaré més de la meua aventura el pròxim dia.

Vacances d'estiu

Data estel·lar quinze de juliol de dos mil nou.

Esta setmana ja he acabat el segon llibre, vaig ha començar ha llegir-me el tercer.

He estat una setmana al meu mas amb la meua cosina, en la piscina, anant a carrer i tirant amb l'arc.

El diumenge vaig anar a escalar amb uns amics meus, allí m'ho vaig passar molt bé i hui també vaig a escalar als Cabeç dels Nanos.

Vacances d'estiu

Data estel·lar sis de juliol de dos mil nou.

La setmana passada vaig acabar el primer dels quatre llibres que ens va enviar el mestre per a llegir en vacances, esta setmana he començat el segon.

No he vist molt als meus amics, però un dia vam anar a la piscina Isai i Jo ens vam trobar a Lydia, Anabel, Miriam i Noelia la qual ens va contar que estava treballant de cuidadora de xiquets, l'aigua estava bonìssima, vam estar una estona i després ens vam anar amb Toni M. a fer la ''bocata night''.

També vaig aprofitar i vaig fer tir amb arc ja que el dia deneu teníem una competició el club de tir amb arc arcxixona, també vaig fer escalada, hi ha una via de dificultat cinc que no puc ferla així que vaig fer una via de dificultat cuatre que es la que solc fer més a menut.

Llibre d'estiu

Títol: El Hòbbit

Autor: J.R.R. Tolkien

Editorial: La magrana L'Esparver

Resum:

Un dia en Bilbo estava en la seua casa quan va tindre la visita inesperada de Gandalf,va estar conversant en ell una estona i Gandalf va anar però va deixar una marca en la seua porta i al dia següent va tindre una visita de dotze nans que volien la recompensa per matar el malvat drac Smaug així que el nans i en Bilbo van anar a l'aventura però no era res fàcil per davant li esperaven el Llac Llarg, El Gran Bosc de Mirk wood on sol les aranyes gegants, els grans cucs i moltes més coses, però en Bilbo pel seu viatge és troba un anell màgic.

Quan van matar el drac van morir tres nans ens van dur la recompensa i ells van lluitar contra els goblins. Els elfs van guanyar la batalla i tots van ser feliços.

Opinió personal:

El llibre és impressionant i molt interessant, estic impacient per veure la pel·lícula.

Llibre d'estiu

Títol: La mirada d'Al-Azraq

Autor: Silvestre Vilaplana Bamés

Editorial: Marfil

Resum:

Fa molts anys va haver una batalla medieval que deixa una ciutat plena de mort, però encara estava viva una maledicció.

Més de set-cents anys després, l'Anna i el Roger van investigar sobre la maledicció i trobaren la mirada d'Al-Azraq, la maledicció és va alliberar, l'Anna i el Roger després de molt patiment destruïren la mirada d'Al-Azraq lliurant al món de la maledicció.

Opinió personal:

El llibre és meravellós i molt intrigant vos el recomane.

Llibre d'estiu

Títol: La febre del cim.

Autor: Jon Krakaver

Editorial: Butxaca

Resum:

Jon Krakaver va fer el Mont Everest el deu de maig de l'any mil nou-cents noranta sis, però el preu que va pagar va ser terrible, perquè de dotze persones que hi eren per fer el cim sols ell va acabar el cim viu.

Opinió personal:

Es impressionant i et deixa amb el cor com una pedra de tot el que conta vos el recomane.

Llibre d'estiu

Títol: Ami, el visitant de les estrelles.

Autor: Enrique Barrios

Editorial: Set i mig.

Resum:

Un dia Pedro estava assegut en una roca quan de sobte va arribar un extraterrestre que es deia Ami,i va advertir a Pedro de que tenien que cuidar més la terra i valorar molt més les coses i Ami va tornar al seu planeta, es va acomiadar de Pedro i la seua nau va desaparèixer.

Opinió personal:

El llibre és molt bonic, m'agrada molt , també ha fet que reflexione molt com cuidar i valorar més les coses vos el recomane.

L'arc

Història de l'arc

32.000 anys d'antiguitat. Eixa seria la data aproximada de l'aparició de l'arc, o almenys quan es té testimonis de la utilització d'este, quan l'home de Cromañón va deixar constància de la seua forma de viure i caçar en les coves que li servien de llar, decorant les parets amb fragments de la seua vida diària.
Per fortuna, estes pintures han arribat fins als

nostres dies (algunes millor que altres a causa de la gent que les visita i que no les respecta a pesar de representar una part important de la història) i en moltes d'elles s'observa com un home empunya un arc i una fletxa, disposat a donar caça a la seua presa, que per norma sol tractar-se d'un cervo.

Aixó és admirable considerant que l'home primitiu va haver de fer moltes pruebas abans d'obtindre un arc que li servira per a la caça, probar diversos tipus de fusta fins a donar amb l'idoni, i d'assegurança que trencaria molts arcs abansde donar amb un que resistira la tensió necessària per a impulsar la fletxa.

Però eixe no fue l'únic testimonio que ens van deixar, per fortuna i admiració dels paleontòlegs, s'han trobat restes d'arcs i fletxes, alguns el suficientment ben conservats com per a construir rèpliques. Este fue el cas dels dos arcs trobats en un pantà a Dinamarca amb més de 9.000 anys d'antiguitat. El primer arc estava complet, i mesurava 1.54 d'alçària. El segon era la mitat d'un altre arc que havia de mesurar uns 1.70 metres. Estos arcs que es denominen hui en dia “Flatbow”, serien els avantpassats del Longbow.

Amb elpas del temps l'arc fue evolucionant, convertint-se en una arma que servia tant per a la caça com per al combat.
Ja en l'antic testament es fa referència a este arma, i els egipcis van adaptar l'arc creant l'arc composite i usant per a això: fusta, os o asta i tendons. Amb estos últims es forra el lomo de l'arc, per a donar-li més flexibilitat i força.

Estos arcs foren adaptats per a poder usar-se en els carros de combat per a enfrontar-se contra els assiris que llavors assolaven Mesopotàmia. Els arcs compostos no precisaben que els desarmaren, ja que podien romandre llarg temps armats sense deformar-se, al contrari que els passava als arcs simples.

Una anècdota a tindre en compte, és que en la tomba de Tutankamon, es van trobar una sèrie de 24 arcs que usava el faraó xiquet. Havien entre ells, 17 sefbows, que són arcs d'una sola peça i set arcs compostos, amb evidents angulacions en els seus extrems. (l'arc egipci)

Però els egipcis no foren els únics que van plasmar en els seus dibuixos un arquer en combat. En l'antiga Xina apareix la primera referència de l'ús de l'arc en la Dinastia Shang (1766-1027 a.C), amb un llancer i un arquer muntats sobre un carro, igual que a Egipte, encara que cal destacar, que els xinesos usaven la seda per a la cuerda els arcs i dels instruments; ja que la música i el tir amb arc eren activitats de primer orde en la Xina antiga i la seda era conservava una funció ritual crucial, ja que amb ella s'introduïen les distincions jeràrquiques, s'envolvía totel que tenia de valor etc... Amb la desaparició de la Dinastia Shang va apareixer la Dinastia Chou (1027-256 a.C.), on els nobles de la cort assistien a tornejos de tir amb arc, que eren acompanyats de música i elegants salutacions.

Cap a1800 a.C, els assiris, eterns enemics dels babilonis, van introduir un nou disseny: un arc construït amb cuiro, marfil i fusta amb el que van aconseguir un perfil recorb; l'arc recorb, la potència del qual era superior a l'arc egipci i a la que van unir de forma magistral en la seua cavalleria, convertint-losen enemics temibles i possiblement en els primers genets amb arc.
Esta forma de batalla els va ajudar a l'hora d'apoderar-se de Mesopotàmia en els anys 1.350 i 1.612 A.C, deixant testimoni d'això en les seues escultures, on es veuen arquers assiris muntats en cavalls enmig de la batalla.

Però la conquista de Mesopotàmia pels assiris es va veure afectada quan els perses van aconseguir derrotar-los entre els anys 539 al 330.Igual que els assiris havien millorat l'arc egipci, els perses van millorar l'arc assiri creant arc recorb composite, que era més eficaç i més sofisticat. Si analitzem els tipus de l'arc, el que veiem és que els perses van crear un arc que podia llançar fletxes de major distància usant menor força al'hora de realitzar el tir.

Encara així, va haver-hi un poble contra els Perses, altres grans arquers que eren entrenats des de xicotets en l'art eqüestre i en l'ús de l'arc, i l'arma dels quals portaven sempre damunt, per el que s'els va acabar coneixent com els Hòmens Arcs.
Estem parlant dels Escites, seminòmades que van habitar en el nord del Mar Negre i que van tindre la seua primera aparició en la història darrere d'una aliança amb els assiris en el segle VII A.C.
L'arc que utilitzaven els Escites era un arc de doble curva, aquest últim relativament curt ja que no tenia els “syhias” (llargs braços tensors de palanca) que van aparéixer en els arcs dels pobles posteriors. Però això no llevava que no aterriren els seus enemics amb les pluges de fletxa amb puntes de bronze que llançaven quan les files enemigues començaven a desorganitzar-se.

Ja en el segle IV, va aparéixer un grup de nòmades les possessions del qual es van estendre des d'Europa central fins al Mar Negre, i des del Danubi fins al Bàltic. Convertint-se durant el seu regnat un dels més acèrrims enemics dels Imperis romans Oriental i Occidental. Estem parlant dels Huns i del seu màxim representant, Àtila, que va invadir dos vegades els Balcans, va prendre la ciutat de Roma i va arribar a assetjar Constantinoble en la segona de les ocasions. Va anar a través de França fins a arribar inclús a Orleans abans que li obligaren a retrocedir i va aconseguir fer fugir a l'emperador Valentinià III de la capital, Ravenna, en el 452.

Els Huns, com a bons nòmades i hòmens d'armes, sabien manejar l'arc muntats en cavalls, encara que el seu arc era asimètric, és a dir, la part de dalt era més llarga que la de baix. Açò no perjudica en absolut la precisió del tir, sinó que augmenta la maniobrabilitat per a tirar a cavall.
L'arc era tan important per als Huns que es van trobar en certes tombes unes plaques d'or que, per les seues formes, se suposa que eren aplicades damunt d'un arc de fusta per a simboliezar el manec.

I arribant a una part de la història que tot el món coneix, no cal dir que eren els arquers anglesos els que destacaven en combat amb els seus Longbows en l'edat mitjana.
Encara que este arc lo adoptaron dels normands després de la batalla de Hastings en el 1066 d.C, al comprovar que els seus arcs s'havien quedat obsolets, la seua habilitat en les conteses fue decisiva per a guanyar la batalla de Crécy (1346) i Agincourt (1415).
Les proeses d'aquells temps eren cantades pels trobadors, que parlaven de la seua soltesa amb l'arc en les competicions, lluites o caceres, sense oblidar dos de les més conegudes: La de l'arquer suís Guillermo Tell (XIV) que li anà ordenat per un governador austríac disparar amb un arc (o una ballesta, no és algo seguro) una fletxa a una manzana situada sobre el cap del seu propi fill, i la de Robin Hood, (XIV - XV) un proscrit glorificat per robar als rics per a donar-se'l als pobres, famós per laseua punteria amb l'arc i conegut per tots per les pel·lícules que s'han fet sobre ell.

Però perquè va desaparéixer l'arc si era tan eficaç en les batalles. Per un motiu tan senzill com que no va poder competir contra el que s'acostava.
Ja en el segle XII comencen hi ha haver referències sobre la pólvora, i en el 1326 apareix en un manuscrit anglés la il·lustració d'una arma de foc.

L'arc ja tenia els dies contados, ja que a pesar d'haver ajudat a guanyar tantes batalles, no podia de competir contra les noves armes que van començar a aparéixer en el segle XVI.